divendres, 25 d’abril de 2014

ELS NOSTRES CONTES DE SANT JORDI

Aquests són els contes que hem presentat a SANT JORDI....MOLTES FELICITATS KOMAL I SALEHA

 ESTRELA
 Estrela vivia amb la seva mare en una barraca en el bosc. Però un dia la seva mare va morir. Estrela havia d´anar tots els dies a buscar llenya. Un dia, buscava llenya, i es va fer fosc i no va saber tornar a casa, tenia molta por perquè tots els animals la miraven estranyats. Va passar la nit i l’endemà es va posar a buscar el camí de tornada,va caminar perduda fins que va trobar una caseta molt bonica i va entrar a casa i no hi havia ningú,però tot estava net i endreçat, va menjar una mica ,i es va estirar al llit i es va adormir. Al cap d’ una estona va tornar el príncep que vivia a la casa i es va trobar Estrela que dormia. Li va explicar la seva història i el príncep va decidir que es quedés a viure amb ell i Estrela estava molt contenta perquè era la primera persona que l´ajudava. El príncep la va veure tan bonica...Estrela i el príncep es van casar i van ser feliços per sempre. A partir d´aquí Estrela va aprendre que sempre hi ha algú que et pot ajudar a la vida. Amina Errougi (15 anys) 3r ESO Aula Acollida Ins El Foix 

 VIURE:- La vida és una cosa bona. Això se li dóna a cada persona una sola vegada. Això s´ha de valorar i s´ha de donar gràcies a Déu que ens ha donat una vida. Hi havia una vegada dos amics que viatjaven junts pel bosc. En aquest moment, un gran ós es va acostar a ells. En veure l'ós, van córrer cap a un arbre, però un d'ells es va caure a terra. L'amic que no va caure no va ajudar l´altre amic. Ell simplement ho va ignorar i va pujar a l'arbre per estar segur. L'amic que va caure a terra va tenir una idea i va contenir l'alè i va fingir estar mort. L'ós es va acostar i va ensumar la cara i es va anar pensant que era mort. L'altreamic va baixar de l'arbre i li va preguntar "Vas parlar ambl´ós?" "Sí, l'ós es va inclinar i em va dir un consell en les meves oïdes", va dir el primer amic. " L'altre amic li va preguntar "Quin va ser el consell?" El primer amic va respondre: "Ha estat una mala idea viatjar amb amics que et deixen quan et trobes en perill." 
 Komal Islam (18 anys) 4t ESO Aula Acollida Ins El Foix Llengua: urdu 

TEMPS
 El temps és molt important en la nostra vida perquè ens ajuda a estructurar les nostres vides i activitats diàries , perquè puguem viure vides més organitzades i productives . Encara que sempre hi ha inconvenients per ser massa conscient del temps ( per exemple , la sensació de ser " governat pel rellotge " ) , és essencial que tinguem aquest marcador per utilitzar mentre treballem , juguem i ens fem grans. El temps també pot ser vist en un sentit més filosòfic , el temps representa fites especials , com aniversaris i els naixements dels nens . Aquesta és una de les raons per les quals la nostra pròpia data de naixement és especial per a nosaltres . Molta gent guarda els diaris i revistes per marcar el pas del temps - aquests registres es tornen rics tresors de la informació vital sobre cada dia, dels fets i qualsevol èxit especial , problemes o activitats . El pas del temps no escapa a ningú , tots estem subjectes a l'envelliment i la por a la mortalitat . Per a alguns, la idea d'envellir és estressant , mentre que altres se sentiran més còmodes amb els canvis i el que passa a través de les dècades posteriors de la vida . Per a les dones , la pèrdua de la joventut pot ser una preocupació a mesura que passa el temps , el que és una de les raons per les quals la indústria de la bellesa fa milers de milions de dòlars . Les dones busquen sèrums i cremes especials promocionades per parar els signes visibles de l'envelliment , però, envellir és natural , i els canvis físics i estètics que es produeixen a través dels anys en realitat no pot ser detingut per sempre . Els homes poden témer la pèrdua de la virilitat o la força a mesura que envelleixen . Però el que realment importa és que el temps és igual per una persona de Pakistan que per una persona de Catalunya perquè tots som iguals davant el rellotge. Sehal Islam (15 anys) 3r ESO Aula Acollida Ins El Foix Llengua: urdu

  ?
 Aquest seria una història d´ un científic que vol crear una robot que pot ajudar a les persones i després de dos anys de treballar molt ell ha creat una robot que es diu Manwar. Manwar seria una robot molt especial que pot parlar, escoltar i pensar igual que un humà. Manwar és un robot que pot ajudar-te a la feina de cada dia, ara aquest científic vol ensenyar a aquest robot a totes les persones. Ha sortit a televisió per ensenyar a las persones Manwar i a les persones els ha agradat molt aquest robot perquè això seria una cosa molt nova i ens ensenyaria que un robot pot ser com nosaltres, independentment del nostre lloc d’origen. Així que van decidir portar al robot a un institut on hi havia molts alumnes que no parlaven el castellà i el català. Per exemple ajudava a alumnes com nosaltres per aprendre la llengua ,matemàtiques o en una altra assignatura. Perquè quan jo vaig arribar aquí no parlava català o castellà i era molt difícil per mi explicar una cosa als professors o alumnes d aquí. Esta sol al pati era molt difícil per comunicar-me amb les persones i la vida era molt difícil a l´insti o fora de l´insti, més o menys aquesta és la vida dels alumnes que venen d´un altre país. Però el robot Manwar ara ens ajuda a nosaltres i la vida és molt fàcil per mi i altres alumnes que no parlen la llengua i pots aprendre la llengua més ràpid i més fàcil... aquest robot també ajudarà persones d´aquí per aprendre altres llengües .Aquest seria el món que jo voldria. Jamal Badar 4t ESO Aula Acollida Ins El Foix Llengua: urdu

 NOSALTRES
Una vegada una nena va venir a Espanya amb la seva família. I quan van arribar al´aeroport de Barcelona van tenir un problema molt gran. El problema era que ells no sabien on havien d´ anar després. Ells no sabien que tenien que fer, tota la família estaven sentats a un banc en l´aeroport. Estaven molt tristos i de sobte va venir una persona i li va dir: què ha passat per què esteu molt tristos? i el pare de la nena va explicar el que havia passat amb ells i la persona va dir que podien venir a casa seva durant els dies que buscaven una casa aquí. Llavors van estar a casa de aquest home i després d´una o dues setmanes, van trobar una casa. Estaven molt contents però estaven pensant on anar a treballar. Van anar a molts llocs a buscar treball però no hi havia treball a cap lloc....estaven molt tristos. La nena i la família estaven vivint amb els diners que tenien . Després de dos mesos va trobar un treball i estaven molt contents . Això és unproblema que passa amb moltes persones que han vingut a Espanya de Pakistan, que no tenen ni casa ni treball , ni diners. Però aquesta família va tenir molta sort perquèels fills van començar a anar al´institut. Però no sabien parlar català i els tres germans no tenien amics al´institut. Estaven junts cada dia l´hora del pati perquè no tenien amics. Un dia la germana va dir que no volia anar més a l´institut perquè sentien molta tristesa. Al seu pare i mare van preguntar perquè no volia anar a l´institut i ella va dir que era perquè no tenia amics i no sabia la llengua. El seu pare i mare van dir que si ella anava a l´institut, aprendria molta llengua i tindria molts amics. Ella va continuar anant a l´institut i després d´ un any va tenir moltes amigues i estava molt contenta i volia anar a l´institut. Saleha Fatima Badar 1 ESO Aula Acollida Ins El Foix Llengua: urdu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada